2 che non è occupato, non impegnato da altri, disponibile (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002,
fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ libero
Ⓓ frei ◇ a) intan che Guelfo, […] plü ores dalunc dal’armada tignî cun sü ciavaliers la serada te na strentöra de
na val. Apëna lëde da chëra posiziun él retorné al’ armada, y salté zënzater al zelt dl patrun, por s’informé de süa
sanité intang che Guelfo, […] plou ores da lunc’ dall’ armada tignō cung su cavalieri la serrada tena strentura d’na
val. Appena lade da chella posiziung elle r’tornè all’ armada, e saltè zenz at’r al zelt d’l patrung, pur s’ íngformè d’sua
sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
◆ fé lede (gad.) Ⓘ liberare Ⓓ befreien ◇ a) Al i á fat
lëdi da chësta porjun, por me cacé ite me El i à fatt ledi
da chesta p’rjung, pur m’caccè ite mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ lede da (gad.) Ⓘ privo di
Ⓓ frei von ◇ a) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l
frunt cutang nett, lede da passiungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).
lede (LD) ↦ lede.
lëde (gad., mar., Badia) ↦ lede.
ledech (fas.) ↦ lede.
leèr (fas.) ↦ lié.
lege Ⓔ it. legge ‹ LĒX (EWD 4, 188) 6 1832 ledge (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. lege mar. lege Badia lege grd. lege fas. lege caz. lege fod.
lege amp. leje LD lege
s.f. Ⓜ leges
norma o insieme di norme che regolano il comportamento etico e sociale degli uomini (gad. A 1879; Ma
1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L
1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99;
Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS
2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS
2002) Ⓘ legge Ⓓ Gesetz ◇ a) Mosé á comané a nos tla
lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos
in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ades Mosè comana te la
sia lege, che se ge tire de sasc a na tèla Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una tella HallerJTh,
MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè
de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos
Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.)
◆ lege naturala (gad.) Ⓘ legge naturale Ⓓ Naturgesetz ◇ a) En chësta manira zënza fá mirachi Idî á salpü
da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales
In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so
der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:97 (Badia).
lege (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ lege.
legherma (gad., fod.) ↦ legrema.
leghermé (fod.) ↦ lagremé.
legn Ⓔ LIGNUM (EWD 4, 189) 6 1763 cor d’legn ‘tuba’; legn
‘planta, stirps, arbor, taeda’; legn da giac ‘salex arbor’; legn
de kerses ‘cerasus arbor’; un legn sotì ‘virgultum’; la miola
da legn ‘medulla arboris’ (Bartolomei1763-1976:75, 85, 88)
gad. lëgn mar. lën Badia lëgn grd. lën fas. legn caz. len bra. len
moe. legn fod. len col. legn amp. len LD legn
s.m. Ⓜ legns
1 ogni pianta con fusto eretto e legnoso che nella parte superiore si ramifica (gad. B 1763; A 1879; G
1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879;
G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879;
Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ albero Ⓓ Baum ◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt
ne mazen n lën. A di del mat, kël ses tu bën, / T’en bot ne
mazun n lën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.);
b) Fora en sorá le porta les iames, / lëgns che parô de
chi da Col de Flames. Fòra in sorá l’porta les giames, /
lëi[gn]s ch’paroa d’chi da Côl de Flames. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) L lën al’auta, bënché grant
y gros, vën suvënz dal vënt sbatù ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë
grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù PerathonerJA,
Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n
lëgn t’na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng
ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); e) N bun lëgn porta de bugn früc, n
stlet lëgn alincuntra de stleta ordöra. ’Ng bung lengn’ porta d’bongn’ fruttg’, ‘ng stlett lengn’ allingcuntra d’stletta
ordura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); f) Idie à
fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns idíe a fa’
dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs RifesserJB,
Surëdl1879:107 (grd.)
2 fusto di alberi e arbusti (gad. B 1763; V/P 1998; DLS
2002, grd. G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, LD
DLS 2002) Ⓘ tronco Ⓓ Stamm ◇ a) Franz ie unì ora dl
lën uet sun duicater, y belau tl medem mumënt à l tarlui
dat ite frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r, i beláu t’ l
mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę RifesserJB, Tëune1879:108
(grd.)
3 ramo, legno mondato e lavorato in varie fogge,
usato come appoggio nel camminare o come arnese o arma (fas., amp.) Ⓘ bastone Ⓓ Stock ◇ a) Ogneun
aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram Ognun áea te so
man, / Un ‘n legn, l auter n ram BrunelG, MusciatSalin1845:3
(bra.); b) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes
che fajea rizà i ciaei; / ci de pugnes petaa, ci d’un len Inže
piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i
ciaéi; / ci de pugnes petaa, ci d’un len DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
s.m. sg.
materia prima fornita dagli alberi e destinata a vari
usi (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS
2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas.
R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G
1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms
2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS
2002) Ⓘ legno Ⓓ Holz ◇ a) mi oml Gejù, metù y ntlaudà
sul lën dur dla Crëusc mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul
läng dur della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91
(grd.); b) A ci él pa bun, uma, chësc lëgn tles mans? A ci
elle pa bung, uma, chesc’ lengn’ tles mangs? DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:71 (Badia); c) Spo ái metü dui toc de
lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá
unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc Spo ai m’tù
dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
◆ de legn 1 (gad.) Ⓘ ligneo, di legno Ⓓ hölzern ◇ a) spo
s’ára vistí, s’â tut la crusc de lëgn cun se, por amabla recordanza de sües pënes, y s’un vá spo s’ à la vistì, s’ ā tutt
la crusc’ d’lengn’ cung sè, pur amabil r’cordanza d’suus penes, e s’ ung va DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 fig. (grd.) Ⓘ rigido Ⓓ steif ◇ a) Canche seniëur Cristl vën. / Ne te stilé nsci de lën! Kanke Seniëur Kristl vën. / Ne te stilè inshi de lën! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).
legn (fas., moe., col., LD) ↦ legn.
lëgn (gad., Badia) ↦ legn.