4 dare, consegnare qualcosa a qualcuno (gad. A
1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L
1933; Ma 1953, fod. T 1934, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ
concedere, lasciare Ⓓ geben, überlassen ◇ a) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce
a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio
/ chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io
sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471
(amp.); b) Mi fi, i ne te pó lascé atra recordanza, co chësc
püre lëgn grou Mi fì, i nè t’ po lascè atra r’cordenza, che
chesc’ pure lengn’ grŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77
(Badia)
5 non prendere qualcosa con sé, volontariamente
o per dimenticanza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P
1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma
1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976;
DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989;
Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ lasciare Ⓓ
lassen ◇ a) O mi Dî: co mai se podarái rengrazié assá dl
bëgn, che m’ëis fat a me lascé chësta creatöra amabla? O
mi Dì: cō mai s’ pudarai ringraziè assà d’l bengn’, ch’m’ais
fatt a m’lascé chesta creatura amabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); b) Y deach’ i lëgns á pordü les
fëies, á le Signur lascé i pecios vërc, por i lascé n rifugio
ai animai de bosch. E dea ch’i lengn’s à purdù les fouies,
à ‘l Signur lascè i p’cceōs vertg’, pur i lascè ‘ng rifugio ai
animai d’bosc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
6 conservare, mantenere (gad., amp.) Ⓘ lasciare Ⓓ
lassen, beibehalten ◇ a) Preon dute ancuoi san Śuane, /
Che ‘l é ‘l Santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane!
/ E po outro no voron. Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che
l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po
outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) deache
le e vá plü iüst, le mësson lascé deache l’e va plou giust, ‘l
messung lascè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c)
Os ferméi le brac, acioch’ ai i lasces la vita a na püra uma
cun süa unica creatöra Os fermei ‘l bracc’, acceocch’ ei i
lasce la vita a na pura uma cung sua unica creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
7 (spesso seguito da un verbo all’infinitivo): autorizzare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966;
V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F
2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013,
fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005,
amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ lasciare, permettere, concedere, consentire Ⓓ erlauben, gewähren, lassen ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva intant Thomes fe impedi ń se lasava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189
(fod.); b) Ie te bince uni bën! / Es ntendù śën? / Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Ie te bince uni
bën! / Es ntendù de ſën? / Lashete tu drët servì, / Do duman
ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63
(grd.); c) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Po scota chiet y lascia fé, / L vën pa bën mo a se l dé. Po skota
kiet i lasha fe, / L vën pa bën mo a sel de. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) olà ch’ël é röses, ilò à
le Signur Idie inće lascè crësce spines ólà ch’ël é reuses,
illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); f) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes fascendes ves lascia
Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241
(MdR); g) Sën Jan, sën lascete ma cunté / I m’an feji n
pü’ morvëia Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang
föschi ng pü morvöja AgreiterT, SënJan1838*-2013:246
(mar.); h) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio
santo, e ‘l diau, / Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el
no vien mai pì da un ciau. Ah! zon pu davòs ’a zapores
/ Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende
trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); i) O sc’ al ne messess te so convënt /
Ne le lasciasson plü jí inant! O s’ Al në mëssas të so Convant / N’El lasasung plö sì inant! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); j) No lasce mai dir mal de voi; / I lode
e i lodaré i fascegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e
i lodarè i Fassegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254
(bra.); k) Ve preo lasciai / Fei lore chel ch’i par e chel ch’i
vó Ve preo lasciai / Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); l) Śën cunësci,
che m’ëis per vosc mat. Jide me, y lascëde unì l tudësch,
che à mo cumprà vaces. Źëŋ conosci, che m’ëis per voŝ
màtt. S̄ide më, y laŝsëde uni ‘l Tudèsch, chë hà mò cumprà
vàtges. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); m) Grazie a Dio
la jent nossa à un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano, e non se lassarà inganà, ma giudicarà l’albero dai
frutti. Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’
de sentimento cristiano, e non se lassarà ingannà, ma giudicarà l’albero dai frutti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432
(col.); n) y sc’ al ne s’é lezit chësc, lasceme vire, no por me,
mo por bëgn de chësta creatöra e s’ el nè s’ è lezito chesc’,
lascěmme vire, no pur mè, mo pur bengn’ de chesta creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); o) Lasciundi vire, y sce t’os propi avëi sanch, fori plütosc la spada tl
cör a Golo. Lasceundi vire, e s’ t’ os propi avei sanc’, fŏri
plouttosc’ la spada t’ l cour a Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); p) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus.
Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini,
nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); q) Y prëia, acioche na te bela festa
/ Signur Idî ne lasces gní la tempesta E prája, atsò che na
te bella festa / Signur Iddie ne lasse gnì la tampesta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
8 (spesso seguito dalla preposizione "de/da" e da un
verbo all’infinitivo): smettere (gad. A 1879; A 1895;
Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923;
L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976;
DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, amp. A 1879; Q/K/F
1983; C 1986, MdR) Ⓘ lasciare Ⓓ lassen, aufhören ◇ a)
t’àl lascè desëin de te dorëi le vënter? t’ hal lasciè desëiǹ de
te dorëi le vëntr? DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR);
b) Gato me, no te sas nuia / Cuanto pizo che te sos / Lascia là, e bete via / A zertune no te pos. Gatto me, no te
sàs nuia / Quanto pizò che te sòs / Lasca là, e bette via / A
zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38
(amp.); c) Lascede de baudié, y godessela tl Signur Lascede de baudiè, e gedess’la nel Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
v.intr. Ⓜ lascia
finire, aver termine (gad. A 1895; P/P 1966, grd. G 1879;
G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms
2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ smettere, cessare Ⓓ
aufhören, unterlassen ◇ a) Ades lasce, vae a far polenta, /
Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta,
/ Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354
(bra.); b) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) iö
cherdô de vire plü dî, zënza t’essi splighé chësta s. imagina, mo sëgn ne se lascel plü jomé cun chësta noela iou
c’rdō d’vire plou dì, zenza t’ avessi spieghé chesta s. imagi-