◆ sté empé (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002,
grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976;
DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms
2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ reggersi in piedi,
stare in piedi Ⓓ aufrecht stehen, stehen ◇ a) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché
en pe no i podea più star Čiok l era ognun beng, beng, / De
kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).
empé (LD) ↦ empé.
empè (mar.) ↦ empé.
empear (bra., moe.) ↦ empié.
empede Ⓔ comp. di en + pe + de 6 1833 iǹ pé d’(DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. impede mar. empede Badia impede grd. mpede fas. empede caz. impede bra. mpede moe. empede fod. mpede LD
empede MdR impede
prep.
in luogo di, al posto di, in sostituzione di (gad. P/P
1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS
2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013,
fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ
invece Ⓓ anstatt ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss
ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la
ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü
defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ
atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha
bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) Dantaldut recordete de
uneré Die, y l pere y l’oma, / Y po ënghe chëi, che mpede ëi la natura te dona Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die,
y ‘l père y l’oma, / Y pò aŋchë chëi, chë ’mpö d’ëi la natura te dona PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ah!
i sperâ de podëi deventé uma a tüa jënt, y i fá dl bëgn, mo
tö te le fajaras sëgn impede me Ah! i sperā d’pudei deventè
uma a tua jent, e i fa d’l bengn’, mo tou t’ l farās sengn’ impede mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).
empede (mar., fas., moe., LD) ↦ empede.
empedì (mar.) ↦ impedì.
empedir (fas., caz.) ↦ impedì.
empedrí (mar.) ↦ empedrì.
empedrì Ⓔ it. (ven.) imp(i)etrito con sviluppo semantico particolare (EWD 4, 38) 6 1858 impedrí (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. impedrí mar. empedrí Badia impidrí grd. mpedrì fas. empetrir caz. impetrir fod. mpetrì col. impetrì
v.intr. Ⓜ empedresc
rapprendersi a causa dell’acidità del caglio aggiunto, detto del latte (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F
2002; DLS 2002) Ⓘ coagulare, cagliare Ⓓ gerinnen
p.p. come agg. Ⓜ empedris, empedrida, empedrides
sofferente di stitichezza (gad. A 1879; G 1923; P/P
1966; V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; G 1923)
Ⓘ stitico Ⓓ verstopft ◇ a) Y sce sëis impedrí de valch vers,
a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé!
PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).
empeèr (fas.) ↦ empié.
empegn (fas.) ↦ impegn.
emper Ⓔ comp. di en + per ‹ PĀR (GselMM) 6 1858 impêr (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. imper Badia imper
avv.
1 presso di, vicino a (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ accanto Ⓓ neben ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, /
zënza bëre ega degun passa ia Y spo a Pedraces, impêr a
Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
2 usato in confronti (gad.) Ⓘ in confronto a Ⓓ im Vergleich zu ◇ a) Imper la tera é le cil sciöche l’aisciöda al
invern; anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl paraisc, nia plü che na nöt
crödia y foscia d’invern. In pēr la terra è ‘l Ceìl sceoucche
l’aingsceuda all’ ingvēr; anzi ‘l plou bell dè serengn’ da
d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).
empera Ⓔ IN + PĀRIA 6 1833 impara (DeRüM,
CorpSant1833-1995:276)
gad. impara mar. empara Badia impara grd. limpea fod. mpera
amp. empera LD empera MdR impara
avv.
1 con qualcosa insieme, in unione, in compagnia di
(gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F
2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS
2002, MdR) Ⓘ insieme con, insieme Ⓓ mit, zusammen
mit ◇ a) i Crazzolara / Y i Socreles, proi da Pecëi / Cënc;
trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi i
Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, / Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM,
MaringSopplà1878:2 (Badia); b) Le grof dëida sö Genofefa
smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní
cun pumpa y s’ un sparësc impara acompagné da n trup
de cavalcanc. ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi
tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
2 con qualcuno o qualcosa (ogg. dir.) (gad., grd. G
1923; L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ con Ⓓ damit, (jemand) mit
(etwas) ◇ a) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat
de le lüch incuntra infin a Pederova, olach’ ël ê na osteria. Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova, olà ch’ël ê ‘na osteria. DeRüM,
CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Ah, porti amur, y fá impara da Pere y Uma Ah, porti amur, e fa impara da Pere e
Uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).
empera (amp., LD) ↦ empera.
emperador (fas.) ↦ imperadour.
emperator (bra.) ↦ imperadour.
empermel Ⓔ comp. di en + permel 6 1875 impęrmel (RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654)
gad. impormal mar. empormal Badia impurmal grd. mpermel
s.m. Ⓜ empermei
atto o comportamento lesivo della dignità, integrità o autorità altrui (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002;
DLS 2002) Ⓘ offesa Ⓓ Beleidigung ◇ a) no medrë l ne
castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël de maniera che uniun ch’ova
vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur.
no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl dę månięra che
ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬
dežunęur. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
◆ s’en avei empermel (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L
1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ offendersi, prendersela Ⓓ beleidigt sein, etwas übel nehmen ◇ a) De chësc se n ala
abù mpermel zënza deguna cunsulazion Dę chęst sęn ha
la åbù mpęrmel zęnza deguna cunsulazio̬n RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).
empermete Ⓔ comp. di en + permete (GsellMM) 6 1763 impromaete ‘promitto’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. impormëte mar. empormëter Badia impormëte grd.
mpermëter fas. emprometer caz. imprometer, emprometer
bra. emprometer moe. emprometer fod. mpermëte col. impro-