sciugn Segnor! Ella a dit, neshun Signór! HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); i) Dël se pliáva ju ndavò El se
pliava schu ‘ndavó HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.);
j) ël é n bun amico de mi fre ël é ‘n buǹ amico de mi frè
DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); k) Ëi dij
ch’ëla ne sie pa nia de bun Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa
de buǹ DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); l) Ël
t’ aiüta encö y vigne de El tajüta ngcō i vigne dö AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); m) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn
ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); n) Porcí
n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); o) Per chest El li
à duc touc per man Perchest El li ha dutc [touc] per man
PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); p) Come
ra fedes inze dedui ’es và / co s’i dà sa. Come ra fedes
inze dedui es và / Co s’ i da sà. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); q) ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! ma më
vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà
ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.);
r) Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. Adess
el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); s) come se el se fosse alora descedà da dormir come ze el ze fozze allora dessedà da dormir SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); t) Mo
por gauja, che al i é sté dit da zacá, che ëra fajess la fadia por nia, por gauja, ch’ël fô tan feter da baldi Ma po̮r
gaoža, cho val i è ste dit da zaccà, chẹ várra fažẹssa la fadia po̮r nia, por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr da baldi PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia) ☟ colori, lori
2 forma tonica della declinazione del pronome di
terza persona singolare utilizzata nei complementi introdotti da preposizione (gad., grd., fas., fod.,
amp.) Ⓘ lui Ⓓ ihm, ihn ◇ a) doi uemes, che ova na litiga tra ëi doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œ PlonerM,
Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) e el à partì la sia facoltà
fra ic. e el a partí la sia facoltá fra idg. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) y döt le popul é gnü pro ël e düt
‘l popol é gnü pro al HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila
Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila.
HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) ducant l pòpul
é vegnù da el duchant ‘l popol é vegnú da el HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); f) chi che de vo é senza pecià,
tire l prum n sas contra de ela. chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); g) e duta la jent vigniva da dël e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159
(fod.); h) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt
cant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt
cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); i) śirei da el
e direi: Pare, ió éi ofendù Dio zirei da el e direi: Pare, iò
hei offendù Dio ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255
(amp.); j) dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi dui omi, chi
che â ‘na litiga tra d’ei PlonerM, Erzählung2MAR1856:24
(mar.); k) Per El i se à levà en massa. Per El i se ha leva
n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); l)
Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Y mò plù,
ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); m) La é se n jita duncue davant da
el La è zensita dunque davant da el SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☟ lori
s.m.f. Ⓜ ei, ela, eles
individuo di sesso maschile o femminile, appartenente alla specie umana (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998;
DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002;
DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985;
Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002)
Ⓘ uomo Ⓓ Mann ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan.
PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te
chëll pais̄ foa’l un’ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) chëra bona
jënt, ëi, ëres, pici y gragn, düc saltâ fora de sües üties
portines, cun gran lamentaziuns chella bona jent, ei, elles, piccei e grangn’, duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); d) y por devota recordanza tröpes ëres
porta ciamó l’inom de Genofefa e pur d’vota recordanza
trouppes elles porta ciamò l’innom d’Genofefa DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:128 (Badia)
◆ a el pronome tonico complemento indiretto di
terza persona (gad., grd., fod., MdR) Ⓘ a lui Ⓓ ihm
◇ a) Ad ël al respundù, y dit a si pere A d’él al respondu,
y dit a si pére HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.);
b) Ma ad ël al dit: Fi! tu ies daniëura pra me, y dut l mie
ie tie. Ma ad el al dit: Fí! tu jes dagnaura pra me, y dut el
mie, joe tie. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d)
Ma Gejù se auza su, e disc a dëla: Fëmena! ulà éli, chi
che te cusáva? Ma Gesú se auza su, e diss ad ala: Famena!
úla ési, chi che te cusava? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160
(fod.); e) [ël] i à podü tochè tant ad ël, ch’a n ater [ël] i ha
podü tocchè tant ad ël, ch’a ‘ǹ atr. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) y á dit ad ëi: Chël de os, che é
zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. e ha dit ad ai:
Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad
alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia).
el (fas., caz., bra., moe., col., amp., LD) ↦ el.
el (fod.) ↦ l.
ël (MdR) ↦ al.
ël (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ el.
el † (fas.) ↦ l.
elba (grd., fod.) ↦ alba.
èlba (fas., caz.) ↦ alba.
elber (fod.) ↦ alber.
èlber (fas., caz.) ↦ alber.
ele (bra.) ↦ uele.
elech (fas.) ↦ uele.
element Ⓔ dt. Element / it. elemento ‹ ELEMENTUM (EWD 2, 162) 6
1864 elemënt (VianUA, MaesterSculé1864:196)
gad. elemënt Badia elemënt grd. elemënt fas. element fod. element LD element
s.m. Ⓜ elemenc
parte o fattore costitutivo di qualcosa (gad. A 1879;
Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933;
Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS
2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005,
LD DLS 2002) Ⓘ elemento Ⓓ Element ◇ a) mi pere dij
for: ega de vita ie mi elemënt; y l’oma: café ie mi elemënt!
mi père diŝ fort: èga de vita jè mi elemënt; y l’òma: caffee
jè mi elemënt! VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.).
element (fas., fod., LD) ↦ element.
elemënt (gad., Badia, grd.) ↦ element.
elemojina Ⓔ it. elemosina 6 1878 limosina (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. elemojina Badia elemojina grd. lemojina fod. elemojina
LD elemojina
s.f. Ⓜ elemojines
soccorso materiale che si dà al prossimo bisognoso (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002,
fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ elemo-