za1844-1929:112 (amp.); b) Con ste bujìe se fasc spaent /
Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn.
Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent
/ Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); c) Ca no se pó mia ofende, / A i
dì ignorante in chistion. Cá no se pó mia offende, / Ai dí
ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d)
a chëres i dijon flus de pomacian, iló vëigheste ince popi
de flus sö lunc a chelles i dijung flus d’pomaciang, illō veigheste incie pōpi d’flus sou luntg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
7 esclamazione di richiamo (grd., amp.) Ⓘ dì,
ascolta, senti Ⓓ sag mal, hör mal ◇ a) Dì: sëis’ a bën
nton y sann? Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) dime no n’évelo un
doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un
dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote,
digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora?
DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) N di dumanda n maester de scola n sculé: Dì mut tan d’elemënc
iel pa? Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè: Di
mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? VianUA, MaesterSculé1864:196
(grd.)
8 dichiarare esplicitamente (gad., amp., MdR) Ⓘ affermare, sostenere Ⓓ aussagen, besagen ◇ a) Mi care
amico! Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’as arpè, dè che te dîjes de nen avëi instës degun. Mi care Amico! Ël me despläŝ grandamëntr de
ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè, dè che te
diŝes de n’eǹ avëi instëss deguǹ. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); b) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la
vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne
toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè
de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR);
c) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura
bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) An pó dí, che
te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po
dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san
DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); e) Ah! mangare fosson boi / De fei senpre chel ch’El disc! / Scilafé! ve
‘l digo, fioi, / Śisson dute in paradis. Ah! mangare fosson
boi / De fei sempre chel ch’El disc’! / Sì la fè! vel dìgo, fioi,
/ Zisson dute in Paradis. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f)
Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn,
/ Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi.
S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn, / Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö
disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); g) Ca in
Anpezo alcuante zurle / I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) porcí che la Sacra Scritöra
dij: - Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura
viperes y serpënc purcicche la sacra scrittura disc’: - Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
9 consigliare, suggerire (fod.) Ⓘ consigliare, suggerire, dire Ⓓ empfehlen, raten ◇ a) Ma chëst te dighe ben /
mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti
lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes /
chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.)
v.intr. Ⓜ dij, dijon, dit
comunicare per mezzo delle parole, manifestare
con le parole pensieri, sentimenti e simili (grd.) Ⓘ
dire, parlare Ⓓ reden, sprechen ◇ a) Bënché son n pitl
mut, / Dì savovi pa dl dut. Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62
(grd.)
p.p. come agg. Ⓜ dit, dic, dita, dites
espresso a voce (MdR) Ⓘ detto Ⓓ gesagt ◇ v) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites / Che avëi tö te desses / O che te podesses. Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites / Ch’avëi teu te desses / O che te podesses. DeRüM,
Lob1833-1995:290 (MdR)
◆ a dì de (grd., amp.) Ⓘ secondo Ⓓ nach Meinung von
◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n
lën. / L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a
puech A di del mat, kël ses tu bën, / T’ en bot ne mazun n
lën. / L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek
PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ a mie dit (fas.) Ⓘ a mio avviso Ⓓ
meiner Meinung nach ◇ a) Falaré fosc, mo a mi dit, / Da
ge dar sul mus polit. Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar
sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) E coscì
zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braùra. / Che a
mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E
koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a
mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.) ◆ dì ben (amp., MdR) Ⓘ
parlar bene Ⓓ gut reden ◇ a) Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà
dit valch de bëin de me. An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de
bëiǹ de mè. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) ‘L
aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’avea credù
necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1
(amp.) ◆ dì dant (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923;
L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. DLS 2002,
LD DLS 2002) Ⓘ dire Ⓓ vorsagen ◇ a) Basta! ëi m’ova pa dit dant, che zeche iel pa dlonch, ma tlo n iede no
iel pa nët nia! Bàŝta! ëi m’òva pa ditt dànt, che zöchë jèl
pa dlonch, mà tlò ‘n jèdë non jèl pa nètnia! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); b) ara messâ dí do la forma dl joramënt, de parora en parora, sciöch’ ara i gnô dita dant
ella m’ssā dì dò la forma d’l jurament, de parora in parora, sceoucch’ ella i gnē ditta dant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia) ◆ dì do (gad. V/P 1998) Ⓘ ripetere Ⓓ nachsprechen, nachsagen ◇ a) al se descedâ fora i
pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se
istës, a desfarenzié les robes incër se, a scolté sö parores y
a les dí do el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el
gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou parores e a les di dō DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:44 (Badia) ◆ dì fora (gad. A 1879; Ma
1950; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002,
fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp.
DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spifferare Ⓓ ausplaudern ◇ a)
I sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei / Y sce
tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi / Y ŝë tu des̄idres, chë
ëi scote, òra n’ëi dì mëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1
(grd.) ◆ dì su (gad., amp.) Ⓘ recitare Ⓓ aufsagen ◇
a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Un’
ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. PezzeiJF, MCam-