‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu
süa perdica DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) E la
terza era la ciasa de mi non. Inant la era de n certo Mayersfeld. Ö la terzo era la tschiasa dö mi non. Inant la ero dö
un certo Mayersfeld. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.)
☟ zerto.
cert (gad., Badia, fas., bra., LD, MdR) ↦ cert.
cërt (grd.) ↦ cert.
certamënter (MdR) ↦ zertamenter.
certe (mar.) ↦ cert.
certo (fas.) ↦ zerto.
certuns Ⓔ it. certuni 6 1873 zertune (Anonim, ManageriaComunal1873:38)
amp. zertune
pron. pl.
ha il significato di «certe persone» (amp. Q/K/F 1988;
C 1986) Ⓘ certuni, alcuni Ⓓ einige, manche ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià,
scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades
/ Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) Lascia là, e bete via / A zertune
no te pos. Lasca là, e bette via / A zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).
cervel Ⓔ CEREBELLUM (EWD 2, 93) 6 1763 ciervoel ‘cerebrum’
(Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciorvel mar. ciorvel Badia cervel grd. cervel fas. cervel bra.
cervel fod. cervel col. zervel amp. zervel, zarvel LD cervel
s.m. Ⓜ cerviei
1 parte principale dell’encefalo, posta nella cavità
cranica (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS
2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS
2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF
2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005,
amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cervello Ⓓ Gehirn, Hirn ◇ a) al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben
aut. al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.)
2 fig. capacità di intendere, di ragionare (gad. A 1879;
A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879;
F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF
2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A
1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intelletto, senno, giudizio, cervello fig.Ⓓ Intellekt, Verstand, Hirn fig., Gehirn ◇ a)
Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’avessòn come
a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); b) Magari che i omi cun ciorvel y orenté foss zënza superbia, sënn, y atres pescimes
pasciuns, sciöche chësta creatöra inozënta Magari che li
uomini cung cervell e orentè foss’ zenza superbia, senn, e
atres pessimes passiungs, sceoucche chesta creatura innozenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); c) iö n’oress pa plü jí inanter chëra jënt, deach’ai é da peso co le
lu, y á manco ciorvel co nosta cerva, che n’intënn nosc
rajoné iou n’uress’ pa plou ji inant’r chella jent, dea ch’ei
è da peſo ch’ ‘l lù, e à manco cervell che nosta cerfa, che
n’intenn’ nosc’ rajonè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66
(Badia)
◆ fora de cervel (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L
1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ impazzito, ammattito, fuori
di sé Ⓓ verrückt, außer sich ◇ a) Spirit de vendëta o sënn
ne te trasportes ad acopé le püre Golo, verc y fora de ciorvel Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l
pure Golo, verc’ e for de cervell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).
cervel (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ cervel.
cerviera (fod.) ↦ ceviera.
cervo (col.) ↦ cerf.
cesa (fod.) ↦ ciasa.
cèsa (fas., caz.) ↦ ciasa.
cësa (grd.) ↦ ciasa.
cèsa da fech (fas.) ↦ ciasadafuech.
cesadafech (caz.) ↦ ciasadafuech.
cësadafuech (grd.) ↦ ciasadafuech.
cesadafuoch (fod.) ↦ ciasadafuech.
cest Ⓔ mozione di cesta (EWD 2, 95) 6 1858 tschöscht (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
gad. cëst mar. cëst Badia cëst grd. cëst fas. cest bra. cest fod.
cëst col. zest amp. zesto LD cest
s.m. Ⓜ cesć
cesta, per lo più di forma cilindrica o conica; anche, quanto vi è contenuto (gad. Ma 1950; P/P 1966;
V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002,
fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod.
T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005,
amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cesto, paniere Ⓓ
Korb, Handkorb ◇ a) L’é jit fora a veder che che l’é che
stropa l restel. Era un pìcol cest che nodaa su l’aga. Lö
schit fôrâ a vöder kö kö lö che stroppa l’restel. Era un picol
tschöscht chö nodaa sul aga. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1
(bra.); b) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst
tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c)
Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora
cun müstl bi cësć de rötes Vigne dumang i portāle alla uma
i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).
cest (fas., bra., LD) ↦ cest.
cëst (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ cest.
cesta Ⓔ CISTA (EWD 2, 94) 6 1763 ciesta ‘cista’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cësta mar. cësta Badia cësta grd. cësta fas. cesta fod.
cësta col. zesta amp. zesta LD cesta MdR cësta
s.f. Ⓜ cestes
tipo di canestro o paniere a sponde alte che può
servire a vari usi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950;
P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923;
L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99;
Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M
1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929;
Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cesta, cestino Ⓓ Korb, kleiner Korb ◇ a) Vëi él, che - sco n
pom frat inte püch tëmp en dezipa na cësta intiera - n rie
cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri. Vëi él, che
- sco ‘ǹ pom frad inte püc tëmp eǹ decipa ‘na ćësta intiera - ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri.
DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).
cesta (fas., LD) ↦ cesta.
cësta (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ cesta.
cet Ⓔ nordit. ceto (GsellMM) 6 1866 čet (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
fas. cet amp. ceto
agg. Ⓜ cec, ceta, cetes
privo di rumori (fas., amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ silenzioso, zitto Ⓓ still ◇ a) l vardèa via per l Sas de Salei e giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet. l vardea via per
el Sas de Salei e ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel
čet. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
◆ sté cet (amp. C 1986) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ