coscita na bela femena, che en vita sia no l n’aea mai vedù
na più bela. maraveà a vedér cošita na bela femena, ke ‘n
vita sia no l ne aea mai vedù na più bela. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); d) Tien in vita par un pezo / Chesta gran
manegeria / Del comun e duto Anpezo Tien in vita, par un
pezzo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Ampezzo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.).
vita (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ vita.
vitima Ⓔ it. vittima 6 1878 vittima (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. vitima Badia vitima grd. vitima fas. vitima fod. vitima
s.f. Ⓜ vitimes
animale o essere umano che, nei riti di alcune religioni, viene consacrato alla divinità e ucciso nel
sacrificio (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms
2005) Ⓘ vittima Ⓓ Opfer ◇ a) i arbandonëii le monn cual
vitima zënza maćia i arbandone ‘l mon qual vittima zenza
maccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).
vitima (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ vitima.
Vito (fod.) ↦ Vit.
vitoria Ⓔ it. vittoria ‹ VICTŌRIA (EWD 7, 341) 6 1868 vitoria (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
gad. vitoria Badia vitoria grd. vitoria fas. vitoria fod. vitoria amp.
vitoria LD vitoria
s.f. Ⓜ vitories
risultato di superiorità conseguito al termine di
una guerra o battaglia, oppure di una gara o di una
competizione di vario genere (gad. A 1879; Ma 1950,
grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879;
R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms
2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ vittoria Ⓓ Sieg ◇ a)
Ma se sé forte, se portà vitoria se baté duro e staré a chel
ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se
forte, se portà vitoria se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).
vitoria (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ vitoria.
viva Ⓔ it. (ev)viva (EWD 7, 336) 6 1821 viva (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. viva mar. viva Badia viva grd. viva fas. viva bra. viva fod. viva
col. viva amp. viva LD viva
interiez.
come formula di saluto o di augurio (gad. P/P 1966;
V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976;
DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ
viva Ⓓ es lebe, hurra, hoch lebe ◇ a) Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! / Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. Pitl i grant ki mei udova:
/ Viva bera Kristl, viva! / El nes a mandà de bant / su si
spëises n korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56
(grd.); b) Viva, viva Ferdinand! / Viva nosc Tirolerland!
Viva, viva Ferdinand! / Viva noŝ Tirolerland! PescostaC,
Schützenlied1848:222 (gad.); c) Beśen dì ra verità. Viva!
viva el nosc bon vecio! Besen dì ra verità. Viva! viva el
nosc’ bon vec’io! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Viva
l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con
trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l
nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); e) Viva duncue, el noo
eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia
/ Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran
consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna
al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.);
f) Le gote en alt sëgn tutti quanti, / Vignun scraies alt, sö,
sö! / Siur, eviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplá vijin. ‘L
gott’ inalt sengn’ tutti quanti, / Vignung scraie alt, sou, sou!
/ Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia) ☟ eviva
s.f. Ⓜ vives
desiderio di bene o di felicità, accompagnato
dall’atto di alzare il bicchiere e bere alla salute
di qualcuno, in segno di felicitazione o di augurio
(gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ auguri Ⓓ Prosit,
Glückwunsch ◇ a) Vives cënt siur primiziant / Recevede
sura le cënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l
ceant DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia) ☟ evi-
va
◆ fé na viva (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd.
G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99;
DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms
2005, LD DLS 2002) Ⓘ brindare Ⓓ anstoßen, prosten ◇ a)
Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila, / Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur
Iaco! Mile vives!! Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior
Jaco da Lailla, / Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da
vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM,
MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).
viva (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ viva.
vivana (bra.) ↦ gana.
vive Ⓔ VĪVERE (EWD 7, 335) 6 1763 virè ‘vivo’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vire mar. vire Badia vire grd. viver fas. viver caz. viver bra. viver fod. vive amp. vive LD vive MdR vire
v.intr. Ⓜ viv, vivon, vivù ~ vit
1 essere in vita, avere vita (gad. B 1763; A 1879; A 1895;
Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923;
L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99;
DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T
1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879;
C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vivere Ⓓ leben ◇ a) Die debe si aiut, / Che l vive mo drët
giut. / Da nëus daniëura amà, / Tan giut ch’ël mei sarà.
Die debe si aiut, / Ke l vive mo drët giut. / Da nëus daniëura amà, / Tan giut k’ ël m’ei sarà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Salute! bon seniëur! / Cul got n
tla man / Buvons a Vosc unëur, / Vivëde giut y sann! Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur,
/ Vivëde giut i sann! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65
(grd.); c) Vii ćiamò sü genitori? Vii çhiamò sü genitori?
DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); d) Nos nes
lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é
püć Nos nes lamentuǹ / ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond
a vire, é püçh DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); e)
A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man, / Y
scraiun: Al vires dër dî / Y dër intun dagnora al sides! A
Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang, /
E scraiung: Al vir dar dì / E dar intung dagnara al sì! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) l’à dit, […] che
i ge cogn enjignèr un bon bech e ge dèr tant che l posse viver e vadagnèr vèlch. l à dit, […] ke i ğe kon nʒ̉ignér un bon
bëk e ğe der tant ke l pose viver e vadagnér velk. BrunelG,
Cianbolpin1866:1 (caz.); g) ch’i vive sane / Come i é ancuoi
/ Pì de zent’ ane / Con ben da fioi. ch’i vive sane / Come
j’è anquoi / Pi de cent’ anne / Con ben da fioi. DegasperF,
ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); h) y sc’ al ne s’é lezit
chësc, lasceme vire, no por me, mo por bëgn de chësta creatöra e s’el nè s’è lezito chesc’, lascěmme vire, no pur mè,
mo pur bengn’ de chesta creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)