deliquents, la corda per ils lier e l'instrumainst destino a lur chastih.
Il prüm corregidor, al quêl el det in ögls, al dschet sainza s'informer pü inavaunt: «Tü sarost mieu prüm polizist», ed el eira sto quetaunt già tar quatter corregidors. El avaiva quaraunt' och ans e portaiva chapè a trais pizs bger pü pitschen cu quel da sieu patrun, chi eira, scu nus repetins, enorm, chappa naira, scu'ls stinvs e tuot il vstieu, bastun sainza püschels ed üna specie da spait u brastolin d'arost per speda.
IX.
Hü, esna!
Dappertuot, inua il corregidor e sieu appendix passaivan, sospendaivan ils contadins la lavur e faivan s-chapelledas fin a terra, pü per temma cu per rispet; allura dschaivan els suot vusch: «Il Corregidor vo bod hoz a vair la Duonna Frasquita.»
««Bod e sult»», aggiundschaivan alchüns d'els, adüsos da'l vair a fer quella spassageda saimper in compagnia d'otras persunas.
«Taidla, Emanuel, perche giarò il Corregidorsulet hoz a chatter la Navarraisa?», dumandaiva üna contadina al marid, chi la mnaiva zieva se a chavagl d'ün' esna. E colla dumanda insembel al scutaiv' ella nell' uraglia per exciter il buonder.
«Non penser mel, Josentina», exclamet il bun hom. «Duonna Frasquita ais incapace» ......