2 rumore tenue e frusciante prodotto da un’espirazione di fiato o da un passaggio di aria (gad., grd.
G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ soffio Ⓓ Hauch ◇ a)
les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se
pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc les fouies pingolā gheles
dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’
freitg’ e insolenti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).
sofl (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ sofl.
sofle (fod.) ↦ sofl.
soflé Ⓔ SUFFLĀRE (EWD 6, 291) 6 1833 soffla 3 (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. soflé mar. soflé Badia soflè grd. suflé fas. sofièr caz. sofièr
bra. sofiar moe. sofiar fod. soflé col. sofià amp. sofià LD soflé
MdR soflè
v.intr. Ⓜ sofla
1 di persone, espirare con forza l’aria dalla bocca
socchiusa, arrotondando le labbra (gad. A 1879; A
1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879;
G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A
1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013,
fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002;
Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffiare Ⓓ blasen ◇ a) y le möt
plëgn de morvëia, ch’al ne n’â mai aldí val’ de te, orô pö
’ci ël se porvé a soflé laite e ‘l mūtt plengn’ d’morvouia,
ch’el nen ā mai aldì val d’te, orō pou ci el s’ purvè a sofflè
laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
2 spostarsi di masse d’aria; spirare, tirare di venti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99;
DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ soffiare Ⓓ wehen,
blasen ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste
pro tüć bëinvegnü Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292
(MdR); b) Emben l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da
una cambra a l’autra ’Nben l Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra BrunelG, Cianbolpin1866:20
(caz.); c) porcí che le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat
dagnora tres ite danü y en gran cuantité purcicche ‘l vent
freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu
e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); d) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a
sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla la fia deng duca auſada a
mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’stentā a soffri ‘ng zeffir (vent jintìl) ch’soffla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
3 di persone e anche di animali, emettere con forza l’aria, dalla bocca e dal naso, per affanno o per
stanchezza, per dolore, insofferenza, collera, eccetera (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013,
fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD DLS
2002) Ⓘ soffiare, ansare, sbuffare Ⓓ schnaufen, keuchen, pusten ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà provà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a
za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Al
mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf, intan
mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e
couie ‘ng ceuff, intang mett’l la mang souna bisca da tosser,
ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
◆ soflé ite (fas.) Ⓘ soffiare dentro Ⓓ hineinblasen ◇ a)
Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite,
par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.) ◆ soflé su (gad., fod. P/M 1985;
Ms 2005) Ⓘ istigare Ⓓ aufhetzen, anstiften ◇ a) Y ciamó
nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté
i vedli soldas y servi fedei dl grof E ciamò nia cuntent, mett’
l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs
e servi fedeli d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11
(Badia); b) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje,
"descedada y soflada sö te chël bel anim sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó." "Na passiung
improvvisa", rajonava chel malvagio, "descedada e sofflada sou te chel bell animo sarà sceoucche l’anell al nēs d’la
laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).
soflé (gad., mar., fod., LD) ↦ soflé.
soflè (Badia, MdR) ↦ soflé.
sofoar (bra.) ↦ sofoié.
sofoèr (fas.) ↦ sofoié.
sofoié Ⓔ SUFFŌCĀRE (EWD 6, 290) 6 1763 soffiè ‘submergo’
(Bartolomei1763-1976:99)
gad. sofié mar. sofié Badia sofié grd. safuië fas. sofoèr bra. sofoar moe. sofear fod. sefoié col. sofoié amp. sofeà LD sofoié
v.tr. Ⓜ sofoieia
1 uccidere impedendo di respirare (gad. B 1763; A
1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879;
G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas.
A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A
1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp.
A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soffocare Ⓓ ersticken ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla
sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Na pert tumova anter i spinacians,
y univa safuieda. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la
sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’
ària sela pëccòva su. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y
univa saffujèda. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
2 impedire a qualcosa di manifestarsi liberamente
(gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ soffocare, reprimere Ⓓ ersticken, unterdrücken ◇ a) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl
‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea
ìa soul plomac’ d’must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69
(Badia); b) minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y
porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes,
y en devertimënc indolater minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza
t’ l rumù d’les ligrezzes, e in d’vertimentg’ indol’atr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).
sofoié (col., LD) ↦ sofoié.
sofrí (gad., mar., Badia) ↦ sofrì.
sofrì Ⓔ it. soffrire ‹ SUFFERRE (EWD 6, 293) 6 1833 soffri
(DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. sofrí mar. sofrí Badia sofrí grd. sufrì fas. sofrir bra. sofrir moe.
sofrir fod. sofrì amp. sofrì LD sofrì MdR sofrì
v.intr. Ⓜ sofresc
patire dolori fisici o morali (gad. P/P 1966; DLS 2002,
grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod.
Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD
DLS 2002) Ⓘ soffrire Ⓓ leiden ◇ a) On soferto inze tre ane
/ Duto chel che se pó dì / Santo Dio, cuante malane / ‘L é
ben ora de fenì. On soferto inze tre anne / Duto chel che se
po di / Santo Dio, quante malane / Le ben ora de fenì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
v.tr. Ⓜ sofresc
sopportare, tollerare, riferito a persone e a cose
(gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp.,