A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS
2002) Ⓘ lampone Ⓓ Himbeere ◇ a) Vigni doman i portâl
ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de
rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes,
y plü tert ia paromores y müies. Vigne dumang i portāle
alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’
d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).
moia (fod., LD) ↦ moia.
moia (fod.) ↦ mueia.
möia (gad., S. Martin, Badia) ↦ mueia.
Moidele (mar., fas.) ↦ Moidl.
Moidl 6 1819 Moidl (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. Moidl mar. Moidele Badia moidl fas. moidele, moighele
fod. moidl
antrop.
(gad.) Ⓘ Maria Ⓓ Maria ◇ a) Mia bona Moidl Hitthal!
/ Na tara sciöche tö gibt es net boll. Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Ince de Moidele mia so, / ál
dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal
Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel
sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal
pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130
(mar.).
Moidl (gad., Badia, fod.) ↦ Moidl.
moié Ⓔ mhd. müejen (EWD 4, 444) 6 1860 mujè (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. moié mar. moié Badia moié grd. muië fod. moié LD moié
v.intr. Ⓜ mueia
rincrescere, dispiacere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966;
DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. T
1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002)
Ⓘ dispiacere, rincrescere Ⓓ reuen, Leid tun ◇ a) Cò les
lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni
sort. Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir
d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (grd.).
moié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ moié.
möie (gad.) ↦ mueve.
Moiëna (fod.) ↦ Moena.
moighele (fas.) ↦ moidele.
Moisé (fod.) ↦ Mosé.
mol Ⓔ MOLLIS (EWD 4, 445) 6 1763 fà mol ‘mades’; fat mol ‘madidus’; mol ‘humecto’ (Bartolomei1763-1976:80, 88)
gad. mol mar. mol Badia mol grd. mol fas. mol fod. mol amp. mol
LD mol
agg. Ⓜ moi, mola, moles
cosparso o intriso d’acqua o di altro liquido; inumidito, ammollato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923;
Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879;
G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R
1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013,
fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989;
DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ bagnato Ⓓ nass ◇ a) Al tolô na
bona man de müstl y assuiâ jö chël tan ch’al podô i parëis
moi dla grota El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel
tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); b) cui edli moi dal pité coi oudli
mōi dal pittè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia); c)
Co no? lascede odëi ostes mans, sc’ ares ne n’é moles dales leghermes doloroses Co no? lascede udei ostes mangs,
s’elles nen è moles dalles legrimes doloroses DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:125 (Badia)
s.m. sg.
la condizione di quanto sia lievemente impregnato
o bagnato superficialmente di acqua o di altra sostanza liquida (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. Ma 1953;
L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M
1985; Ms 2005) Ⓘ umidità, bagnato Ⓓ Nässe ◇ a) les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl, y la defënn dal mol, canch’al plöi les rames
verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria
da sored’l, e la defenn dal mōl, cang ch’el ploui DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:50 (Badia).
mol (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mol.
molà (col.) ↦ amolé.
molà (col., amp.) ↦ molé.
molar (bra., moe.) ↦ amolé.
molar (bra., moe.) ↦ molé.
molé (fod., LD) ↦ amolé.
molé Ⓔ it. mollare (Gsell 1993b:182) 6 1844 molo 1 (DemenegoG,
LodeMasciza1844-1929:110)
gad. molé mar. molé Badia molè fas. molèr bra. molar moe. molar fod. molé col. molà amp. molà LD molé
v.tr. Ⓜ mola
assestare un colpo di sorpresa e con violenza (gad.
P/P 1966; V/P 1998, amp.) Ⓘ mollare Ⓓ verpassen ◇ a)
I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas, / voi
parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! I ra mòlo
a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas, / voi parlà fòra
di dènte, / ch’i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia e col mazzung in aria vala
ingcuntra al nemico terribil, t’ i mola ‘ng brao colp soul
ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
◆ molé ite (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ fare entrare Ⓓ hineinlassen ◇ a) Ma chest no l se a sperdù e l’é jit sobit a tor
la fauc e canche le molaa ite na man per verjer l’usc al ge
la taaa via con la fauc. Mo chöst nol sö a sperdù ö lö schit
sobit a tor la fautsch ö chan chö lö molloô itö una maŋ per
verser l’usch al gö lö taaa via con la fautsch. ZacchiaGB,
MärchenSagen1858*:1 (bra.).
molé (gad., mar., fod., LD) ↦ molé.
molè (Badia) ↦ molé.
möle (gad., mar., Badia) ↦ muele.
moler Ⓔ dtir. mâlεr (EWD 4, 446) 6 1807 moler (PlonerM,
Erzählung2GRD1807:45)
gad. moler mar. moler Badia moler grd. moler fas. moler fod.
moler LD moler
s.m.f. Ⓜ moleri, molera, moleres
chi esercita l’arte del dipingere (gad. A 1879; G 1923;
Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923;
L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973;
Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD
DLS 2002) Ⓘ pittore Ⓓ Maler ◇ a) N moler à tëut su n di
a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler
a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Ciara mo cotagn che salta / Cina le moler da Castalta Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) N moler á tut
sö n dé a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi Uŋ moler
a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi
PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); d) N moler á tut
sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga
tra d’ei PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.).
moler (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ moler.
molèr (fas.) ↦ amolé.
molèr (fas.) ↦ molé.