s.f. Ⓜ marevueies
1 sentimento improvviso di viva sorpresa per cosa
nuova o inattesa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P
1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L
1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA
1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934;
Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A
1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002)
Ⓘ stupore, sorpresa, meraviglia Ⓓ Staunen, Erstaunen,
Verwunderung ◇ a) dapodò grignan e pien de marevea l’à
dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? dapó dó grignan e pien
de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) S’ la rajoni sëgn tra d’ëi,
/ Cun morvëia y gran plajëi. Sʼ la rajoni sengnʼ tra d’ei,
/ Cung morvouia e grang plajei. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); c) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 cosa o persona che provoca stupore per la sua eccezionalità, imprevedibilità, bellezza (gad. A 1879; A
1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma
1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz
1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973;
P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C
1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ meraviglia Ⓓ Wunder ◇
a) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü:
/ mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia)
◆ a marevueia (grd., amp.) Ⓘ in abbondanza Ⓓ im
Überfluss ◇ a) L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, / Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia ‘L savëi vëlch jè bòna còssa, donca ’mpèra con uöja, /Y
tu giaterés ròba, stima y unour a maruöja PerathonerJA,
Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ de marevueia 1 (gad. V/P
1998) Ⓘ meravigliosamente Ⓓ wundervoll ◇ a) Le pice
möt chersciô sö bel demorvëia, y metô bele man a s’un jí
‘L picce mutt c’rſceō sou bell d’morvouia, e m’tò bell mang
a s’ ungjì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) Ne
n’á Idî ordiné ia döt bëgn demorvëia. Nen à Iddì ordinè ia
dutt bengn’ d’morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51
(Badia) 2 (gad. V/P 1998, amp.) Ⓘ particolare Ⓓ sonderbar, merkwürdig ◇ a) Jandomëne Tina d’Armentarora ê
n capo demorvëia Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg
capo d’morvouia DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) No ‘l é nuia de mereea / Che un somaro come te /
El no ebe calche idea / Vera lingua, cioè chel che ‘l é!…
No le nuia de mereea / Che un somaro come tè / El no ebbe,
calche idĕa / Vera lingua, cioè chel che le!… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.) ◆ fé marevueia
(grd.) Ⓘ meravigliare Ⓓ verwundern ◇ a) Surëdl y vënt
y plueia / dà Die da fé marueia. surá̤dl i va̤nt i plúeia̤ / da
díe da̤ fę ma̤rúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
◆ se fé marevueia (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998;
DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002;
DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF
2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C
1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meravigliarsi, stupirsi Ⓓ erstaunen, sich wundern ◇ a) Prëst che la seniëura l à udù,
s’ala fat marueia Præst kœ la segniœura l’a udù, s’a la
fatt maruöja PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) De
chëst s’en fajô Idie mervöia e chërda: Adamo!, Adamo!
De quëst s’ eǹ faŝô Iddie merveuja e chërda. Adamo!, Adamo! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) I m’an feji
n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé I mang
föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö
AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia, che Gejù se lascia
tuché da na publica piciadëura. ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva
prò, y sën fas̄òva maruoja, che Ges̄ù së làŝa tucchè da na
publica pitgiàdoura. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); e)
Gran marueia no te fé dla fertuna dla canaia Graŋ maruöja no të fè dla fortuna dla canaja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) De na cosa me faje marevea De
una cosa me faje marevea AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432
(col.); g) No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de garlures. No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de garlures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).
marevueia (LD) ↦ marevueia.
marevueié Ⓔ deriv. di marevueia x it. meravigliarsi 6 1866 maraveà p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:4)
fas. marevèer caz. marevèer bra. maravear
v.tr. Ⓜ marevueia
causare stupore (fas. R 1914/99) Ⓘ stupire, meravigliare Ⓓ wundern, erstaunen
p.p. come agg. Ⓜ marevués, marevueda, marevuedes
preso da meraviglia, pieno di meraviglia; sorpreso,
stupito, sbalordito (fas.) Ⓘ meravigliato Ⓓ verwundert ◇ a) Te chela el l’é restà più che maraveà a veder coscita na bela femena Te kela el l e restà più ke maraveà
a vedér cošita na bela femena BrunelG, Cianbolpin1866:4
(caz.).
margarita Ⓔ it. margarita ‹ frz. marguerite ‹ MARGARĪTA ‹
μαργαρίτης (EWD 4, 333) 6 1878 margarites pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. margarita mar. margarita Badia margarita grd. margherita fas. margarita moe. margarita fod. margarita LD margarita
s.f. Ⓜ margarites
erba perenne della famiglia delle composite (bellis
perennis) (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. Pe 1973;
P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ pratolina, margheritina
Ⓓ Gänseblümchen ◇ a) vé chiló margarites y ciüfs ghei
ve chilò margarites e ceuff ghei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).
margarita (gad., mar., Badia, fas., moe., fod., LD) ↦
margarita.
Margarita (moe.) ↦ Marghëta.
margherita (grd.) ↦ margarita.
Marghëta 6 1445 Margrita (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. Ghëta grd. Margrëta moe. Margarita
antrop.
(gad., grd., moe. DA 1973) Ⓘ Margherita Ⓓ Margareta
◇ a) Margrëta bela Margrita well WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.).
Margiana (fas.) ↦ Mariana.
Margrëta (grd.) ↦ Marghëta.
Maria 6 1805 Maria (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. Maria mar. Maria Badia Maria grd. Maria fas. Maria bra.
Maria fod. Maria amp. Maria LD Maria
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005,
amp.) Ⓘ Maria Ⓓ Maria ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria
e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. / M’anconte chësc
si Fi, cun gran pietà n di. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. / Minconte chest si Fi, cun gran pietà un di. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da morì Te voi ben Maria
t’ el zuro, / un ben proprio da marì DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) N vero devot de S. Maria ne
jará pordü Ng vero d’vot de S. Maria nè jarà purdù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)