1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G
1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879;
G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms
2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002,
LD DLS 2002) Ⓘ lenzuolo Ⓓ Leintuch, Betttuch ◇ a) Dapò
al se à tout un linzel, l’à metù ite sie sté de polenta e l’é
jit per al mondo. Dapò al sö a tout un linzöl la metù itö siö
stö dö polönta ö lö schit per al mondo. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); b) N let a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec, perché son n pere tous, ma usà a la
netijia. Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs, perche son un pere tous, ma usá alla netísia. IoriG,
InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).
lenzuel (LD) ↦ lenzuel.
lenzuó (amp.) ↦ lenzuel.
lenzuol (fod.) ↦ lenzuel.
Leo 6 1848 Lèo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. Leo Badia Leo
antrop.
nome di papa e nello specfico leone Xii (1823-1829)
(gad.) Ⓘ Leone Ⓓ Leo ◇ a) ch’â spavënt da döt, / finamai
dal Giubileo / do la mort dl papa Leo ch’â spavënt da düt,
/ finamai dal Giubelèo dô la mort del papa Lèo PiccolruazA,
Scassada1848-1978:69 (Badia).
Leo (gad., Badia) ↦ Leo.
leo (mar., Badia) ↦ liever.
leon (fas., fod., amp.) ↦ lion.
leor (fod.) ↦ liever.
lepa (fas.) ↦ slepa.
leprò (grd.) ↦ laprò.
lerch Ⓔ LARGUS (EWD 4, 193) 6 1763 lergh ‘latus, amplus’;
lerg ‘latitudo’; an lerg ‘spatium’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lerch mar. lerch Badia lerch grd. lerch fas. lèrch bra. larch
moe. larch fod. lerch col. larch amp. largo LD lerch MdR lerch
agg. Ⓜ lerc, lergia, lerges
che ha una determinata larghezza (gad. B 1763; A
1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd.
A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002,
fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF
2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002;
Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002,
MdR) Ⓘ largo Ⓓ breit ◇ a) N’él pa les manies massa lerges? Perdonede, ëles n’é nia massa lerges. N’él pa les manies massa lärgies? Perdonéde, ëlles n’é nia massa lärgies.
DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Percì l à
cane grane / E lerge de doi spane Perçhi l’ha canne grane /
E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428
(fod.); c) Al ge à trat dò al bachet e l’à fat al busc maor.
De sot l’era jà larch larch, che se se podea lasciar ju. Al
gö a trat do al baket ö la fat al busch maòr. Dösòt lerô
scha larg larg, chö sö sö podöa lassar schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); d) L seniëur se mesura i stivei, ma
vëija tost, ch’ëi ie massa granc y massa lerc. ‘L Signour
së mësura i stivëi, ma vëis̄a tòst, ch’ëi jè màssa gràntg y
màssa lèrtg. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); e) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga,
mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).
lerch (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ lerch.
lèrch (fas.) ↦ lerch.
lere1 Ⓔ LATRŌ (EWD 4, 195) 6 1763 lere ‘latro’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lere mar. lere Badia lere grd. lere fas. lère caz. lère bra. lare
LD lere
s.m. Ⓜ leri
chi ruba, chi commette furti (gad. B 1763; A 1879; A
1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879;
G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A
1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS
2002) Ⓘ ladro Ⓓ Dieb ◇ a) La roba te mantënies cun avëi
scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, /
Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Tu te cognes saer che
nos sion trei lères, e chi che rua sot a noscia mans la no ge
va ben. Tu te cognes saer ke nos sion trei leres, e ki ke rua
sot a nsa mans la no ğe va ben. BrunelG, Cianbolpin1866:13
(caz.); c) p. e. e […] davert en lēre - ladro p. e. e […] davert in lēre - ladro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
☟ladro.
lere (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ lere1.
lere2 Ⓔ LEVIOR (Gsell 2001, 565) 6 1821 liër (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. lere mar. lere Badia lere grd. lier
avv.
1 probabilmente, con buona probabilità (gad. P/P
1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) p.
e. e é stlüt en lere - facile, davert en lēre - ladro p. e. e
è stlutt in lĕre - facile, davert in lēre - ladro DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:III (Badia)
2 senza difficoltà oggettive o soggettive (grd. G
1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ facilmente Ⓓ
leicht ◇ a) Sci, seniëur, l foss lier dì, / Ma dirëis’ a bën de
sci? Shi, seniëur, l foss liër di, / Ma dirëisa bën de shi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
◆ nia lere (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ difficilmente, raramente Ⓓ nicht leicht, selten ◇ a) Geniturs, dijéi na bona
parora a osta filiolanza denanche morí: les ultimes parores de n pere de na uma ne se desmëntion lere. Genitori,
dijei na bona parora a osta figliolanza denanche morì: les
ultimes parores de ‘ng pere d’na uma nè sè desmentiung
lěre. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) Cun na
usc amabla i portâra dagnora dant a düc parores, ch’ai
ne se desmentiâ lere Cuna usc’ amabile i portāla dagnara
dant a duttg’ parores, ch ei nè s’ desmentiā lĕre DeclaraJM,
SantaGenofefa1878:118 (Badia).
lere (gad., mar., Badia) ↦ lere2.
lère (fas., caz.) ↦ lere1.
lerité (mar.) ↦ verité.
lescia (amp.) ↦ lesciva.
Lescio (fod.) ↦ Alesc.
lesciva Ⓔ LIXĪVA (EWD 4, 223) 6 1763 fa lissia ‘lixivium facere’
(Bartolomei1763-1976:79)
gad. lisciüa mar. losciöa Badia lisciüa grd. lesciva fas. lesciva
caz. lesciva bra. lesciva fod. lesciva col. lessiva, lissiva amp.
lescia LD lesciva
s.f. Ⓜ lescives
in passato, la soluzione usata per lavare i tessuti
ottenuta trattando con acqua bollente la cenere
di legno o di carbone di legna (gad. A 1879; Ma 1950;
P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879;
G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R
1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A
1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms
2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS
2002) Ⓘ ranno, liscivia Ⓓ Lauge, Waschlauge ◇ a) Dapò
l’à portà su un pael de la lesciva. Dapô la portà su un paöl
dellô löschivô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); b) N let
a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Un let
alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG,
InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).
lesciva (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ lesciva.
lesier Ⓔ nordit. lezièr (da LEVIS) (EWD 4, 224) 6 1763 lizir ‘levis’ (Bartolomei1763-1976:86)