de (gad., mar., Badia) ↦ di.
dé Ⓔ DARE (EWD 3, 31) 6 1631 dà p.p. m.sg. (Proclama1631-1991:156)
gad. dé Badia dè grd. dé fas. dèr caz. dèr bra. dar moe. dar fod. dé
col. dé amp. dà LD dé MdR dè
v.tr. Ⓜ dà, don, dé
1 passare una cosa o simile ad altri (gad. B 1763; A
1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd.
A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002,
fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF
2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS
2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986;
DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dare Ⓓ geben ◇ a)
Le creature. Dievelpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n dajon pa amò. Le creature. Dio vel paje Segnor: canche vegnide pa un autra outa ven daschong pà
a mò. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) A Gejù
al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al
dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Y le plü jonn de chi
dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca" E
‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139
(Badia); d) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame
la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a
dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca
HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) L ava tánta
la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con
chël, che mangiáva i porciei; ma degugn no i’ n deva. L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi; ma degugn no
in dava. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Iö
ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n
pü’ de tinta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR);
g) e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà
coi miei amighe e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) I me dajea ben, ben da magnar / E duta la not podee pussar. I me dažea beng, beng
da magnár / E duta la not podee pusar. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); i) Jide ënghe vo te mi vinia a lauré, dij ël
a chëi, che ve daré na cossa iusta! S̄ide ànche vo te mi vigna a laurè, diŝ ël a chëi, che vë darè na còssa justa! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
2 compiere una determinata azione (determinata dal
sostantivo che accompagna il verbo "dare", il sostantivo può essere sottointeso) (gad., grd., fas., fod.,
amp., MdR) Ⓘ dare Ⓓ geben ◇ a) Và pur, dà l ejempio /
che te dà chël tuo bon pere Va pur da l’esempio / che ti da
chal tuo buon pere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.);
b) Desëin scomëncia la fomena a le rejié plü che mai. Mo
ël i dà chësta resposta ël Desëiǹ scomënćia la fomena a le
reŝié plü che mai. Mò ël i da questa resposta ël DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) l’é vegnù vosc fra, e
vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat
mazèr n bel vedel, e l’à dat orden de stèr algegres l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e
salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel, e l’ha dat ordeng de ster
agliègres SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d)
i se sturta con chi noe / a dà r’ ultima spanzada i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) po el i dà una sonada / col linguajo de galia pò el i da una sonada / col linguagio de galìa DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112
(amp.); f) L terzo l’era Michele, chel balbon, / De Recin e
no de Janon / Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng / Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG,
MusciatSalin1845:4 (bra.); g) Mo ci riüda, vé, ch’ëra spo
se dê! Mu ći riüda, vè, ch’ëla spo se dê! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada ! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); i) Te chël paesc fovel n’ëila, che
dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); j) Canche l’à udù chësc, à ëila dat dla
mans adum Càŋchè l’hà udù cëst, hà ëila dàtt d’la màŋs
àduŋ VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); k) Jide mo y
déi n petalcü / n petalcü n petalcü / Jide mo y déi n petalcü
Schidemo ö dei n’Pö tl kü / n’Pö tl kü n’Pö tl kü / Schidemo ö dei n’Pö tl kü PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288
(Badia); l) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur
per dà n baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); m) Ades ’es se
dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto Ades es se dà
anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); n) spo s’ éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sfogo en leghermes ala pasciun
spo s’ ella sarada te sua stanza, pur i dè liberamente sofogo
in legrimes alla passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9
(Badia); o) a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć
de gran cost a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); p) y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera
tremorâ et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la
terra tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); q)
y zënzater dál sëgn, da le lascé su e zenz at’r dale sengn’,
d’l lascè sŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
3 aggiudicare, attribuire, assegnare, conferire
(gad., grd., amp., MdR) Ⓘ dare, concedere Ⓓ geben,
gewähren ◇ a) Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt
tei dis Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Oh chël
é pa brau ël. Cotant d’ores de leziun ves dàle al’edema? O
quël é pa braú ël. Cotant d’ores de leziuǹ ves dale a l’édema? DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); c)
Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de
cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR);
d) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela
educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies
na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473
(amp.); e) E anche i me spiegaa / Ce che ‘l é Constituzion, / Dei dirite che ra me daa E anche i me spiegava / Cié
che l’é Constituzion, / Dei diritte ca me dava Anonim, Monumento1873:1 (amp.); f) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à
partì fra de lore Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de
lore Anonim, Monumento1873:2 (amp.); g) ince tl amur y tla
pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima
pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa
DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); h) Mi parënc ne
sá nia de mia mala sorte, le sposo, che m’ëis dé é dalunc
Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte, lo sposo, ch’m’ais
dè è dalunc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); i)
Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa
eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGe-