Costumas de Seix

←

Usatges, libertats et costumas de Seix confirmadas per lo rei Philip III de França en 1280 in Bulletin périodique de la Société ariégeoise des Sciences, lettres et arts, n°10, 1893

→

59171Usatges, libertats et costumas de Seix confirmadas per lo rei Philip III de França en 1280 in Bulletin périodique de la Société ariégeoise des Sciences, lettres et arts, n°10, 1893

Seguen se las libertats, usatges et costumas que lou rey Philip, lous seignors Raymond Bernard, Roger Balaguier, et lous seignors Pey Fort de Taurigna, Raymond de Taurigna, seignors del loc de Seix, en lou vescomtat de Cozerans, estans a Tolosa, dins lou castel Narbones, a la humil suplicatio de Guilhem d'Ustol, Vidalas Sirgouant, Gasto et Raymond Faur, cossols del sobredit loc d'Asseix, antrejeu et confirmen a lor, a la universitat et a tots lous habitans d'Asseix, per lor et per lors successors, en presencia de my notary et dels testimonis dejou escriuts.

Lasqualas prometeren lous dits seignors, premierament lou seignor rey de Fransa, lu sur la corona, et lous autres seignors sur quatre sants evangelis de Diu, a las ditas personas, de tenir, observar et de no contravenir en deguna forma, per sy ni per autra persona, contra aquestas causas.

Confirmeren lous dits seignors lous usatges et libertats, autrejadis par nostre patro Charles Magnes al dit loc frontala del regne Aragones.

De lasqualas libertats et franquesas la tenor es aquesta:

1. Premierament que cascun habitant al dit loc esta sauf et segur, et sia en la salvagarda dels dits seignors, estan en son hostal et en son cortin.

2. Item que touta persona, que fara injuria a altre en son hostal o en son cortin ab cotel, peyra, ne bastou o ab altras armas debendat, sia encourut en la pena de cent sols Morlas, la malafeyta adobada a conoissensa de la cort dels cossols.

3. Item sy la injuria era feyta ab lous puns en lou hostal o en cortin, que lou injuriant sia tengut de sexanta sols per justitia.

4. Item sy, en la taberna, alcun tabernier o taberniera era injuriat de feit, que atal injuriant sia punit selon las costumas antiquas, et ainsy meteis sia dels molis o dels fors comunals.

5. Item si alcu, per injuria d'autre, traucava hostal, borda, ni cabana, ny autra habitatio cuberta, sia tengut per justicia lou malfactor, sy franc es, en soixanta sols de Morlas, et sy no es franc, en dex sols de Morlas, la malafeyta adobada a conoissensa de la cort de la dita villa.

6. Item sy nuls home o nulla fenna pana de neyt lou balent de sieix diniers o d'aqui en sus, pague dex sols de justitia; et sy pana de dia lou balent de sieix diniers o d'aqui en sus, donc cinq sols de justitia, la malafeyta adobada, sino que fos enfant de dex ans o persona innocenta, qui cresa no delinquar, et ainsi meteix dels que y consentiran.

7. Item nuls ban no aja valor, sy no era pausat per bayles o per cossols del dit loc o per manament de lor; et quanta que sia la quantitat del ban pausada, no aja valor, sino entro a cinq sols a la major soma exprecianda. Et sy no era exprecianda, no aja valor sino entro a vingt diniers.

8. Item lou bayle no deu venir contra la comunautat de la villa ne contra las ordonansas dels cossols; et sy ac fa, no aja valor.

9. Item tot clam que a bailhat gesta en calque forma, sia X diniers de la seignoria.

10. Item sy nuls home leva armas en peleja, XX diniers y a la seignoria, si no fer, et si fer, un sol, et si fa plaga, LX sols de justicia, la malafeyta adobada a conoissensa de la cort, sino que fos son corps defendent.

11. Item touta malafeyta sira emendada per l'estreg del poble, per aquel contra louqual l'estreg sira pausat, sy la major partida dels homes de la villa s'y accorda, sens touta justicia et la emenda, que s'es feyta a coneguda dels cossols.

12. Item si nuls home ne nulla fenna s'y pelejaba ab fenna et l'appelaba bagassa, sy probar no ac podia, XX diniers de justicia y a la seignoria, et que adoba la honta del damnatge a coneguda de la cort.

13. Item sy clams yssia a la cort et bayle no era present, la cort aja poder de recebre clams aissy com lou bayle.

14. Item en tous locs lous plets de la villa deben esser jujiats et determinats pels cossols et per la cort et per lou conseil de la dita villa, sens quels seignors dessus dits no deben mettre aqui altra cort ne treire lous plets d'aquel loc, sino ac fassian ab voluntat de la cort et de las partidas.

15. Item que nuls home ne aja poder de penhorar en la gleisa, et si ac fassia, un sol done de justicia, la penhoria renduda, ne en aucuna part, sino que fos officier.

16. Item tout home que dona a filha o a la comayre plus de un sol tornes lou dia que batetjara, done un sol de justicia et pague, outre aquo, lou double de so que mes aura donat.

17. Item tout home qui a pres la cort de paraula ny de feyt, XX sols ly costara de justicia, qu'adobara a conoissensa de la cort.

18. Item touta persona que prengues autra als pels ny la feris per mal, un sol dara de justicia, adobada la honta del domatge en aquel que pres ac, a conoissensa de la cort.

19. Item lous pancossiers gasagnaran IV diniers al cestier de froment, et se a mes lou tiran, XX diniers done de justicia et lou pa encoregut segon lou dit de la cort.

20. Item lous taberniers ayant et benent al cestier del by, un dinier plus qu'a Sant-Girons no vene a taberna. Et sy mes lou venen, XX diniers de justicia (paguen). Et tenguan leyals mesuras, et sy no ac fassian, XX diniers assament de justicia (paguen), lou by encoregut a conoissensa de la cort.

21. Item lous vendedors de pa, de by, venden a tout home ab diniers et ab penhoras, lasqualas, salvat XV dias, (garden); et d'aquo en avant que ajan poder de vendre las ditas penhoras vendadoras, premierament per messatge establit per la villa, rendut lou sobreplus en aquel que mes ac aura.

22. Item sy nuls home fassia malafeyta a mespres, si dounc no era en persona d'home o de fenna, es adobada a coneguda de la cort, sens justicia, seguen la qualitat del mespres.

23. Item tout home que a clam de son vesy, no l'appeles en autra cort; sy dounc no ac fassia per defalhensa de la cort de la dita villa, un sol per justicia (pague).

24. Item tout home que apera autre de trajicio ne de layronesy, sy probar no ac pot, done XX sols de justicia et X sols ad aquel que aperat sira, per satisfactio de la dita honta.

25. Item touta causa sia agada per probada que sia feyta devant bayle ne devant cossols, sy dounc els nou fassian partida, que no la calha probar aquel que la demanara.

26. Item toutas vegadas que lou bayle demanara fidejussor a deguna persona de la villa, que li deu dar lou dia que lou demanara; et sel dia passa que nou la done, XX diniers de justicia (pague).

27. Item touta persona que volgues penhorar al messaguier del bayle ny dels cossols jurat en son offici, penhorara per manament de lor sol dinier de justicia; et syl fer, X sols (pague), adobada la honta a coneguda de la cort.

28. Item tout home que vena car mesera, done un sol de justicia; et sy ac dis al comprador lou venedor el comprador ac nega, quel venedor ne sia cresut, sy es prosom, al sagrament.

29. Item nuls home no deu esser tirat fors la dita villa sobredita ne adjornat per la seignoria de degun altre loc per lou pleg, que en la cort de la dita villa, se posqua passar ne determinar.

Et sy, per aventura, la seignoria fassia partida en la cort sobredita ny la cort ab aquera en aquel meteix loc, deben estre ausidas las partidas per personas elegidas o persona elegida ab volontat, ab acord de la cort et seignoria sobreditas.

30. Item nuls home ne sia tengut de dar justicia per re que dega ne fea, sy dounc clam no ajes et no era causa expressada pels articles sobredits o uns d'aquels.

31. Item nuls home no deu esser pres ne restrengat per la seignoria, sy dret vol fer et pot firmar a coneguda de la cort sobredita, sy, del cas qu'avia, no aura feyta causa per que son corps no dega esser en pena.

32. Item que touta persona que fassa homicidi sia encorregut corps et bes, sino que ac fes son corps defendent.

33. Item touta persona que fara adulteri en la dita villa, corra la villa o da LX sols de justicia a la volontat del delinquant, en cas que la causa se posca probar per tesmoins, que lou bayle lous trobe sols am sols de neit en locs suspects, que fossan embarrats en hostal, sino que y agues d'autras gens al loc.

34. Item tot ban en clam et autras justicias plenas sian de vint dias.

35. Item touta persona aja poder de corrigir sa familha sens pena de seignoria, fora de trincar membre et de aucir. Et se ac fassia, que sia punit cum las autras en semblant forma de linquans, a conoissensa de la cort.

36. Item touta persona aja poder de guidar home o fenna ques part de la villa, sino que agues secreta mort o layronesi o autre crime corporal; et se ac fasia siament, que sia punit per la cort, aissy com dret manda.

37. Item tout habitant deudit loc posca vener la laor aqui en aqui miels expedient; et sels seignors lou fassian de neit, que aytal ne sia coregut en pena.

38. Item touta persona que porta coer de bestia legne, se despouilhe la rauba tantost com sira en son hostal. Et si no ac fa, (pague) un dinier de justicia; et que lave, avant que venga en plassa, las mas.

39. Item lou seignor no sia tengut en nul mau que fassa sa mainada, sino quel ne fos consent et no la vol corrigir. Et en aquel cas, lou seignor ne sia tengut com siria la mainada et estava per sy meteyx.

40. Item sy nuls home intra de neit en hostal, quand lou seignor o la dona sira colgat, lou seignor de l'hostal lou pot prene et presentar a la seignoria. Et sel plagua o l'aucy, que no sia tengut per justicia.

41. Item si nuls home a bestia que done damnatge a persona o autra bestia, lou seignor ne sia tengut d'aquet damnatge, si desempara la bestia; et si no la desempara, pague XX diniers et lou damnatge.

42. Item se nuls home se peleja am la compagna del seignor, que aital passe com lous autres del loc, sino que fos officier o demandes lou dret del seignor.

43. Item sy nuls home pren comandament de son vesy, lous seignors no lo deben tocar entro l'aja rendut.

44. Item lou bayle no deu levar son clam entro lou deute principal aura feyt pagar, en cas que partida s'en querela aprop la ordonansa.

45. Item sel bayle de la villa aura barailha ab altre, que pague com lous altres de la terra, sino que demandes lou dret dels seignors.

46. Item sy nuls home ny nulla fenna ne volia aidar a feyts communals, que lous cossols l'en poscan compelar per captio de sos bes et per arrestatio de sa persona.

47. Item lous seignors no deben mettre cort en la villa ultra la seignoria dels cossols, sino que contra officiers dels seignors et contra aquels que auran delinquat envers lous, quand faran lous officis, et en deffaut et negligencia dels cossols o bayle deldit loc.

48. Item qui segue prat d'autre al debant, pague XX diniers de justicia en lous seignors, la malafeyta adobada quartada en lous quals que perdut ac auran.

49. Item qui desclauga o eychart o vigna, pague XX diniers per justicia.

50. Item qui truca membre de tout en tout ad altra persona, pague X sols per justicia, la malafeyta adobada a conoissensa de la cort.

51. Item qui forsara fenna piucella, corra la villa nud et sia punit per justicia, aissi com lou dret lou manda. Empero, sy la pot maridar, lou cors de la villa li sira remes, si ac (vol) la cort dels cossols et sy es juste.

52. Item qui forsara autra fenna corra la villa et pagara X sols o sia punit, seguen la forma de dret, en lou corps, a la lectio de la cort.

53. Item lous seignors nou deben forsa deguna persona habitant en lou loc de Seix, per deguna causa qu'els volguessan far en loudit loc, sino que vengues de lor voler.

54. Item sy enfant menor de dex ans fassia plaga leyal o aucissia altra persona, ne sia tengut de justicia per mort del corps; mas que la causa se repare per l'accord, a l'honor del nafrat o dels amix del mort.

55. Item sy ban arrives en aucuna persona, lou ban se pot levar ab fermansas, lasqualas sian presentadoras al bayle et als cossols.

56. Item qui trinqua ban pague per justitia X sols, sy es empausat per lou bayle o per lous cossols, sino que altra pena al comensament del ban y fos empausada, laquala aja valor.

57. Item lous seignors no deben prene home en la dita villa per degun forfeyt, sens requesta del bayle o dels cossols, sino que els y fossen estans negligens.

58. Item se algu ferma per altra persona, no es tengut de major soma que valen lous bes del principal, sino que sia obligada la fermansa com a principal.

59. Item lous seignors, lou bayle ne lous cossols deben dar conseil ny favor ni adjutori en las causas que playdaran en la cort, sino que fos per sy o per sa familha de l'hostal.

60. Item qui mettra foc a la villa o en algu dels hostals, se entremet aytal, sia punit com murtrier; et sel met en garbas, que perga lous bes mobles, sia relegat de touta la juridictio del dit loc, sino que augues gracia dels seignors.

61. Item que en lou dit loc aja quatre cossols, conegan de toutas causas criminelas et civilas judicalament, aysi com lor s'en a bist. Et al cap de l'an que elegiscan autres quatre, que juren, en presencia dels seignors et de lor jutge et de lors procurayres, que lialment se portaran en lor offici del cossolat.

62. Item que tout bayle, quand sira creat, jure fidelitat als seignors et als cossols.

63. Item lous cossols deben aver un trompeta comunal et un messeguier a proffeit dels seignors et de lors meteysses per exersar son offici, et que juren fidelitat de be gardar las penhoras de la talha et de la messagaria.

64. Item tous estatuts tocans la policia de la villa sian feyts per la ordonansa dels dits cossols et non per ordonansa dels seignors, sino en deffaut et negligencia delsdits cossols.

65. Item touta persona pusca cassar en tout temps a so plaser, sens que pague a persona deguna pena et que done als seignors la part dit del erugis costumada, so es, de singlar, de ors, de cerf et de cabirol, tant solament.

66. Item que cascuna persona pusca prene abeilhas per boscatges sens licencia del seignor, sino que fossan segudas per aquel de qui eran.

67. Item lous seignors no deben forestar, en las montagnas, ne en las pertenensas del loc de Seix, degun bestiar, sens lou voler de la comunalitat, et aiso per le priviletge a lor donat per lou rey Charles.

68. Item si degun se clama d'autre, no sira tengut de pena, si paga dedins nau jors, si, sens cort, confessa lou deute.

69. Item que cascun pusca aver forn a son voler.

70. Item lous seignors y poden mettre notari a lor voler, et que jure als cossols que lialment se portara en siu offici.

71. Item sy enfant mendre de dex ans commet fauta entro la soma de dex sols, sia punit a conoissensa de la cort.

72. Item sy nuls home fassia mal en la juridictio del dit loc, que lous seignors et cossols ac demanden tout essems. Et si on forsava degun, que tous ly deben donar adjutori.

73. Item lous seignors autrejan a la universitat de la villa totas las franquesas et usatges que la dita universitat a augudas ny tengudas sa en res; et se a escriutas o no escriutas, que ajan et observen per tout temps endurable, tant per donatio o per confirmatio de lor o de lors, so es a saber, boscs, aguas, montagnas et las autras causas semblans d'aquelas, que els o lors ancestres an augudas ne tengudas sa en res, com sobredit es.

Et prometen lous dits seignors, en bertut del sobredit sagrament, per lor et per lous lors, que nul temps, per lor ny per entrepausadas personas, contra avant ditas causas ni contra alcunas d'aquelas, no vendran ny faran venir en tot ny en partida.

74. Item touts lous autres casses et articles que no son escriuts en las ditas libertats, que en la dita villa s'en debengan per deguna raso, deben estre determinats per la cort sobredita, segon las costumas, usatges et possessios que la dita universitat a augudas ny tengudas entro al dia que las costumas presens foren feytas, confirmadas pels dits seignors, ab tout meilhorament et en touta bona manyera o ententio, ayssi com els se poscan dictar ni fer a utilitat et proffeit de touta la universitat de la villa de Seix.

Acta fuerunt hec Tolose in castro Narbonensi, regnante Philippo, Francorum rege, Augerio, Coseranensi (episcopo), in presencia Rogerii de Monte Arato, domicelli, Bernardi de Aguibal, Joannis Boyer, capitulorum Tolose, Arnaldi de Entras et Berengarii de Estaniels, et mei, Boneti de Petra, de Castillo(ne), qui adductus ad dictum locum, de voluntate dictorum dominorum, et consulum, dictas litteras scripsi die decima mensis Martis, anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo signoque meo consueto signavi post ingrossationem.